Rompenubes en Valladolid

Rompenubes en Valladolid

  Fa uns anys, vaig tenir el plaer de participar al V Festival Internacional de Rompenubes. Em sentia emocionada, nerviosa, de fet no m’ho podia creure, que fos a participar dins d’un certamen de Literatura Infantil i Juvenil. Les sorpreses no van trigar en arribar, i van començar al conèixer a Iván el coordinador de tal projecte, una persona molt valenta i una mica “boig” com per atrevir-se a muntar tal esdeveniment. I,.

Per què?

http://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2018/07/Per-què-300x300.jpgPer què?

  Per què? és l’exposició vigent al Palau Robert de Barcelona que finalitzarà el 24 de setembre. Un recorregut pels cinquanta anys de l’i.llustradora Carme Solé, en la que es destaquen onze llibres seleccionats i la seva defensa pels drests dels infants. Des d’aquest blog us convido a passetjar-us per alguns d’aquests llibres triats, a aturar-us als seus dibuixos, als seus detalls i colors per conèixer millor l’obra d’aquesta artista catalana..

LLegendes dones d’aigua

LLegendes dones d’aigua

Conten que una vegada l’hereu de la casa més rica i hisendada de Vincà va enamorar-se d’una dona d’aigua. Ella també va agradar-se d’ell, i van convenir a casar-se. Com que el minyó era l’hereu, ella va haver d’anar a viure a casa del marit. La goja es va avenir a tot i no va posar al seu espòs sinó una condició: que mai ni per res no la tractés.

Els éssers màgics del Canigó: les encatades, dones d’aigua i goges

http://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2018/06/girl-2506201_640-300x218.jpgEls éssers màgics del Canigó: les encatades, dones d’aigua i goges

El Canigó també era estada de encantades, dones d’aigua i goges que campejaven pels cims fent gala de llur excepcional bellesa i de la magnificencia de llur riqueza i opulencia. Vivien pels fons dels estanyols, vora de les aigües plàcides i cristal.lines i pels cataus i Balmes de la muntaya. tenien llur estada en palaus immensos, dels quals part de nit vessaven clarors meravelloses que sobresortien de les aigües o.

Llegendes de Sant Martí del Canigó

http://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2018/06/calling-1299739_640-165x300.pngLlegendes de Sant Martí del Canigó

Heus ací que el comte Tallaferro, senyor del Rosselló i la Cerdanya, tenia un fill que era brau minyó anomenat Gentil. Quan arribà l’edat per a poder guerrejar, fou nomenat cavaller pel seu oncle, el comte Gifré. La ceremònia va fer-se amb tota la pompa i la solemnitat que hom solia donar a aquests actes, tractant-se sobretot de persones de tan alta nissaga. Van asistir-hi molts vassalls del comte, sobretot.

El monestir de Sant Martí del Canigó

El monestir de Sant Martí del Canigó

La fundació del monestir de Sant Martí del Canigó s’explica de dues maneres ben diferents. Quan els moros van envair la part baixa del Rosselló i van cremar Elna, el comte Jofre de Cerdanya, que era un dels cavallers més influents i de més prestigi d’aquella rodalia, va aplegar un gran contigent de guerrrers i entaulà una fera lluita contra els invasors. El seu nebot, fill d’una seva germana, anomenat.

Llegendes dels simiots

Llegendes dels simiots

Les ferreyes fraus del Canigó també eren poblades per simiots, éssers estranys amb la testa coronada per banyasses molt llargues i recargolades, de barba llarga fins als genolls i gruixuda i de pèls aspres i erectes. Tots ells eren coberts de pèl i vivien pels arbres, per damunt dels quals saltaven amb una gran agilitat.   Una nit un vianant que es va perdre per les fraus de la muntanya.

Llegendes de bruixes (II)

http://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2018/06/witch-949055_640-300x199.jpgLlegendes de bruixes (II)

Un sastre veí d’una bruixa va reparar que aquesta moltes nits sortia per la xemeneia i a cavall d’una escombra se n’anava cel enllà, aneu a saber on. L’home es féu el propòsit de seguir-la i una nit es va enginyar per amagar-se a la cuina de la casa de la bruixa. Així que va veure que se’n punjava per la xemeneia, se li va agafar a les cames i.

Llegendes de bruixes (I)

Llegendes de bruixes (I)

Una vegada un geperut es va perdre pels verals on campejaven les bruixes i on tenien llurs juntes. Se li va fer fosc i no sabé trovar el camí. Va arraulir-se a redós d’una roca, disposat a pasar-hi la nit. Heus ací, però, que tot d’una va sentir un gran brogit que el va despertar i va veure arribar dones i més dones velles, escabellades i amb carotes secardines i.

Els éssers màgics del Canigó: Les bruixes

http://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2018/06/witch-2111014_640-300x210.jpgEls éssers màgics del Canigó: Les bruixes

Al cim del Canigó havia estat punt de reunió de bruixes i de mals esperits, que acudien des de terres molt llunyanes per celebrar llurs aplecs. Segons dir dels vells pastors, cada dissabte es congregaven pels voltans dels estanys les bruixes de les contrades veïnes i de tant en tant es feien concentracions més àmplies a les quals acudien bruixes gairebé de per tot arreu.Venien muntades damunt d’escombres, a la xarranca,.

1 2 17 18