El monestir de Sant Martí del Canigó

La fundació del monestir de Sant Martí del Canigó s’explica de dues maneres ben diferents. Quan els moros van envair la part baixa del Rosselló i van cremar Elna, el comte Jofre de Cerdanya, que era un dels cavallers més influents i de més prestigi d’aquella rodalia, va aplegar un gran contigent de guerrrers i entaulà una fera lluita contra els invasors. El seu nebot, fill d’una seva germana, anomenat Bernat de Cerdanya, sense dir-ne res a l’oncle, va menar també forta batalla contra els moros, que malauradament perd. La derrota va segar la vida a molts catalans i posà en perill la sort i l’esdevenidor de la terra. Quan el comte Jofre va saber-ho i s’adonà de la situación compromesa en que l’havia posat la seva lleugeresa del jove cavaller, el va cercar per esbravar en ell la seva furia. Diuen que trobà el minyó dins de l’església d’un monestir benedictí que aleshores s’aixecava a Costoges. El jove cavaller estaba abraçat a una imatge del Sant Crist en acte de penitencia pel mal pas que havia donat. Foll d’ira el comte, sense adonar-se del sagrat lloc, ventrà cop d’espasa al seu nebot, la sang del qual va esquitxar la imatge.

Hi ha versions de la llegenda que expliquen que Bernat de Cerdanya era orfe de pare. El seu oncle va apoderar-se de tot el seu patrimoni i en trovar-se oncle i nebot dins del temple aquest va tractar el comte de lladre. El cavaller, irat, envestí el nebot, que va abraçar-se a una imatge de sant Martí, i sense respectar el sagrat temple ni la imatge, li venta coltellada i el va matar. Per aquest sacrilegi l’església fou closa al culte. Un monjo i el comte van anar aleshores a Roma, el primer per demanar instruccions quan a la regla a seguir i el comte per implorar el perdó. El papa Sergi V va disposar que els momjos fessin beneir altra vegaa el temple i que no el tornessin a obrir al culte fins després. Al comte li imposà la penitencia d’abandonar l’exercici de els armes, de fundar un monestir dedicat a sant Martí, en desgreuge d’haver-lo ofès, i de lliurar-se a la vida d’oració per sempre.

El cavaller tornà al Pirineu, va abandonar el seu Castell, que segons uns tenia a Angostria o, segons altres, a Querforadat, i féu aixecar un monestir al cor del Canigó, on es rettirà per expliar el seu crim sacríleg. Es féu construir una cel.la al campanar, de quatre metres quadrats, molt baixa de sostre i sense cap finestra ni obertura. Allí es passava el dia en constant oració, fora de les hores que la comunitat oficiava a l’església. Mai més no va sortir del monestir i ben poques vegades va arribar fins a la claustra. La seva esposa es va retirar amb ell a fer vida monacal i no el va deixar mai per res; va morir primer que el comte, i aleshores ell es va fer momjo, amb la condició que mai podría ésser abat. El monestir fou ocupat per la mateixa comunitat benedictina del convent de Costoges, on el comte va pecar.

 

La seva llegenda la podeu llegar aquest dimecres 27

 

*Bibliografia: El Pirineu. Tradicions i llegendes. Autor: Joan Amades. Editorial: Garsineu Edicions

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields