Els éssers màgics del Canigó: Les bruixes

Al cim del Canigó havia estat punt de reunió de bruixes i de mals esperits, que acudien des de terres molt llunyanes per celebrar llurs aplecs. Segons dir dels vells pastors, cada dissabte es congregaven pels voltans dels estanys les bruixes de les contrades veïnes i de tant en tant es feien concentracions més àmplies a les quals acudien bruixes gairebé de per tot arreu.Venien muntades damunt d’escombres, a la xarranca, com si anessin a cavall.  Per a poder-se enfilar pels aires empraven uns untets, fets amb més de cent herbes estranyes collides per elles mateixes a la muntaya. Els guardaven dins d’una xica negra, posada segons altres, sota la llosana on s’encen el foc. Si no es conservaven en aquestes condicions, els untets perdien efecte.

Les bruixes que venien de molt lluny, per tal d’ajudar-se si els sobrevivia algún contratemps en el viatge, s’aplegaven en grans colles que formaven llarges correus, tot fent una gran cridòria i esporuguint la gent d’arreu per on passaven. El diable era llur rei i el qui presidia i dirigia llurs reunions. A voltes prenia la forma d’un boc vermell, intesament pelut i amb unes enormes banyes molt recargolades. Es posava enmig de la catèrvola assegut en situació prominent, per damunt del conjunt com si fos un rei en el tinell. Demanava comptes molt rigorosos a totes les seves vassalles de llur conducta com a bruixes. Les amonestava si no s’havien comportat prou bé i els donava consells i instruccions per a llur carrera.

Un dels entreteniments predilectes en aquestes reunions era la dansa. Les bruixes feien un ball rodó presidides pel boc, que sonava la música de manera discordant i grollera. Enmig de la gran rodona s’erigia la inmensa caldera dels untets, que desprenia molt fum i una fortor asfixiant. Un dimoniot no parava de remenar-la i repartia després untets entre totes les presents per tal que n’estiguessin ben proveïdes per a llurs necessitats.

Les llegendes que va recollir el Joan Amades estaràn publicades els dies 20 i 21 de juny

 

Bibliografia: El Pirineu Tradicions i llegendes. Autor: Joan Amades. Editorial: Garsineu Edicions

 

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields