Els éssers màgics del Canigó: les encatades, dones d’aigua i goges

El Canigó també era estada de encantades, dones d’aigua i goges que campejaven pels cims fent gala de llur excepcional bellesa i de la magnificencia de llur riqueza i opulencia. Vivien pels fons dels estanyols, vora de les aigües plàcides i cristal.lines i pels cataus i Balmes de la muntaya. tenien llur estada en palaus immensos, dels quals part de nit vessaven clarors meravelloses que sobresortien de les aigües o dels caus on vivien il.luminaven tota la rodalia com si talment hagués estat en ple migdia. Celebraven unes grans fetes, harmonitzades per cantúries i pel so d’instruments molt melodiosos que deixava embadalit tothom qui els escoltava. entremig dels cants se sentía el dring de els copes d’or, que empraven per a beure uns vins i licors de boquet molt delicat, fets amb raïms de vinyes que elles conreaven en indrets secrets de la muntaya. Per tal de que ningú no les anés adestorbar, durant llurs festes voltaven tots els encontorns de llurs palaus amb una malla de filferro tan tenue i subtil, que era imperceptible a la vista. El qui caminava cap al lloc on elles vivien, atret pel so harmoniós de les cantúries, es trobava totd’una deturat per una paret invisible de malla que li barrava el pas.

Les goges i encantades a voltes rentaven llur roba, molta gent havia sentit ben bé els cops de picador. L’estenien clar de lluna. Era blanquíssima com un got de llet, i feia goig de mirar. El qui en podía heure alguna peça tenia la sort i la riqueza assegurades per tota la visa. Era, però, empresa difícil,puix que elles la guardaven amb gran gelosia. Hi ha que diu que també estenien pels voltants de la bugada el mateix filat súbtil amb que es guardavem llurs palaus mentre feien alguna festa.

Les encatades eren diferents de l’altre gent. Només podien conviure entre elles i solament se sap el cas d’una que es va fer dona de sa casa com el comú de les dones. No tenien esment que tinguessin marits. tampoc se’ls coneixien infants. Totes eres dones joves, molt afavorides de gràcia i encisos, i tan captivadores, que hom havia d’anar molt amb compte en veure’ls per no córrer el risc de restar encantat com elles. es parla de molts que havien estat víctimes d’aquesta desventura, però no se sap que haguessin emmaridat amb cap dels molts i molts que restaven encantats com elles.

 

Les llegendes relacionades amb aquests éssers màgics estarán publicades auqest divendres 29 de juny

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields