La figura del Drac

Generalment de mida gegantina, són animals fantàstics que tenen carcterístiques físiques relacionades amb l’aire, l’aigua i la terra, Per aquest motiu i pel seu sentit essencialment malèvol, els dracs acostumen a ser un compendi dels animals més temuts de cada element. Urpes, dents esmolades, escates, cua de serp, banyes … tot hi cap en un drac.

A les processons de Corpus, també es consideraven dracs els dragolins, la víbria o la ferixa. Els dracs festius també són utilitzats a vegades com a protagonistes de les pors infantils. Amades esmenta els exemples de Vilafranca del Penedés, Sant Quintí de Mediona, Solsona, Olot i Arenys de Mar com a dracs festius uitlitzats per les mares com a coacció als infants.

La figura del drac hi és molt present dins de diferents llegendes en les que totes tenen elements comuns, en les que la acció se situa a diferents indrets de Catalunya:

Drac de Banyoles

drac

La llegenda conta que quan Girona estaba en mans dels sarraïns, les tropes de Carlemany van posar setge a la ciutat. Una bona part de l’exèrcit havi acampat prop de l’estany de Banyoles, on vivía un drac que es berenava uns quants soldats cada dia. Tot i que hi ha la versió quedona l’autoria de la mort d’aquest drac a un cavaller de la cort de Carlemany, la llegenda més popular diu que va ser obra de sant Amer, també anomenat sant Emeri o sant Mer. Aquest sant, després d’uns quant dies d’oració i penitencia, va amenaçar el drac amb una creu i aquest va es va tornar manyac. Amer el va lligar amb el cordó de la seva túnica, se’l emportà amansit fins la gent i el soldats el van matar.

Drac de Montblanc

Aquest drac està vinculat a la llegenda més popular de Sant Jordi, la de l’alliberament de la donzella de les urpes d’un drag, també té ubicació a Catalunya. La tradició diu que la lluita va tenir lloc a Montblanc, davant d’un portal de les muralles anomenat de Sant Jordi.

Avui,en aquest portal, hi ha rayoles de cerámica d’un text que fa referencia a la llegenda i cada any se celebra, a l’entorn del 23 d’abril, la Setmana Medieval, en què es representa la llegenda de Sant Jordi i el drac.

També se situa la mateixa llegenda de Sant Jordi al poblet del mateix nom, al Baix Empordà, i a la muntanya del Tallat, prop de de Rocallaura.

Drac de Sant LLorenç de Munt

Vivia en el monòlit foradat que hi ha damunt la canal de Santa Agnès, actualmente encara anomenat cova del Drac. De la llegenda d’aquest drac, n’hi ha dues versions ben diferenciades que moltes vegades es barregen. Una d’elles fins i tost conté una altra llegenda dins. El protagonista d’una de les versions és gairebé sempre Guifré el Pelós i en d’altres ocasions, Ramon Borell o Ramon Berenguer.

Conta que el drac, quan era petit, va sen abandonat a la muntanya de Sant Llorenç del Munt pels moros, quan aquests van haver de fugir. Amb els annys va créixer i s’alimentava amb caps de bestiar, fins arribar a devorar ramats sencers amb pastor i tot. La gent va tenir pànic i va demanar ajut al comte de Barcelona, que va enviar-hi un cavaller anomenat Espés o Spes, però malgrat el seu esforç, no se’n va sortir. Davant el fracàs, va anar-hi el comte en persona i, després d’una bona tanda de cops d’urpa i espasa, el comte va esporugir el drac fent una creu amb dos troncs i així el va poder ferir. El drac, tocat de mort, alçà el vol i anà a morir al cim del Puig de la Creu.

La versió que conté una l’atra dins és la del cavaller Espés, sigui quin sigui el comte que va matar el drac. Abans que el comte li fes la pell al drac, hi envià un esforçat cavaller anomenat Spes o Espés que comandava un destacament de soldats. Només arribar, quan els cavalls van veure el drac, es van espantar tant que es llançaren timba avall, en lloc que encara s’anomena cingle dels Cavalls. El cavaller només va poder ferir la bèstia i per fer-ho va utilizar el mateix recurs del que va matar el drac de Vallfogona, es va vestir amb molt mirallets i el drac es va pensar que l’atacaven moltes feres com ella. Però això només va servir-li per ferir el drac i prou.

La segona versió de la llegenda fa protagonista de la mort d’aquest drac Soler de Vilardell, amb més o menys variants de la llegenda del drac de Vilardell, però acaba amb una lluita aferrissada entre l’home i la bèstia. Finalment, el drac va empemdre el vol i Vilardell se li va agafar d’una pota, enlairant-se amb ell. Mentre volaven, el cavaller li anava clavant cops d’espasa fins que va caure mort al cim del Puig de la Creu. Abans, però, una gota de la sang del drac va tocar el cavaller, que va morir enmetzinat pel seu contacte.

Drac de Vallfogona

A Vallfogona existia un drac que feia de les seves en aquell teritori. Després de molts intents inútils per matar-lo, un dia es va presentar-s’hi un cavaller vestit de dalt a baix amb mirallets. El drac es va trovar que se li enfrontava un cavaller fet d’un munt de bèsties ferotges i, com més amenaçava, més terrible semblavent els seus opositors. Davant d’una agressió tan fort, la fera es va esporugir i el cavaller va poder matar-lo.

Drac de Vilardell

El camp d’acció d’aquest drac se situa a les estribacions nord del Montseny. De lluny se sentía el seu alè fètidi tenia les facultats de caminar, volar i nedar. El seu amagatall era una cova próxima al camí entre Girona i Barcelona, i quan atrapava a un viatger, el feia a trossos amb les seves urpes per menjar-se’l tot seguit.

Al Castell de Vilardell, próxima Sant Celoni, un dia va trucar un caminant que demanava almoina. El cavaller Soler, que en aquell momento sortia al carrer, no duia ni cinc a sobre i va entrar a buscar diners per donar-los al captaire. Quan va sortir, no hi havia ningú, només una meravellosa espasa brillant com un mirall. El mendicant era sant Martí i l’espasa era la seva. En Soler de Vilardell va probar-la en una roca i la partir pel mig d’un sol cop. La força d’aquesta espasa li va semblar un señal diví i es va disposar a enfrontar-se al drac. En la lluita, que no va ser poca cosa, en Vilardell va fer el senyal de la creu amb l’espasa i un tronc que duia a l’altra mà. Aquest símbol va fer que la bèstia s’inclinés i el cavaller no va desaprofitar l’ocasió per matar-lo. El drac, un cop mort, va ser exposat davant de la gent i passejat pels carrers.

* Fabulari Amades. Jan Grau Martí. Edicions El Mèdol

 

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields