Les Llegendes de Sant Jordi (I)

Sant Jordi és el dia per excelencia en el que els carrers de tot poble i ciutat de Catalunya s’omplen de parades de roses i llibres. Molts d’aquests llibres van dirigits a trasmetre La Lllegenda de Sant Jordi tant pel públic adult com infantil, encara que aquesta trasmissió cultural no ha seguit l’originaria, o si?.

Des d’aqui, us vol convidar a llegar, a conèixer desde la primera que se’n té constancia fins la que, la majoria, de tots nosaltres coneixen.

george-and-the-dragon

La Llegenda àuria de lacobus de Vorágine, 1246

La ciutat de Silene ( mot que vol dir lluna) tenia al seu entorn un gran estany del qual s’havia possessionat un drac espaordidor: els ulls llançaven flames, el seu alè portava la pesta a la ciutat i la gent es moria. L’atribolat poble va convocar un consell, i va decidir que cada dia es portarien dues ovelles al drac al fi de mantenir-lo allunyat, i durant un temps tot va anar bé, però arribà el dia que s’acabaren les ovelles …Es reuní de nou el consell i aquest cop va acordar, molt a contracor, que calia fert sort els infants de menys de quinze anys sacrificar-ne un cada dia.

Així ho varen fer durant molt dies, però heus ací que la sort va recaure sobre la princesa Margarida ( hi ha tradiccions que asseguren que fou santa Margarida). Amb supliques i llàgrimes el rei Servio- que aquest era el seu nom- pregà als seus súbdits que deixessin viure la princesa i que en recompensa els donaria riqueza i poder.

 _ Si la teva filla no és lliurada al drac, et cremarem viu, a tu i tota la teva familia i calarem foc al teu palau. _Això és el que li varen contestar. Llavors el rei, amb l’intent de fer temps i veure si es solucionaven les coses, va demanar vuit dies de termini per a fer dol i preparar la noia. Mentrestant va enviar els seus millors guerres a la recerca del monstre perquè li donéssin mort, però foren devorats.

Varen pasar els vuit dies, i el rei, convençut que no hi havia remei, va fer vestir la seva filla com si s’anés a casas, l’abraçà, la besà, i va dir-li sanglotant:

 – Filla estimada, jo esperaba tenir nets que heretessin el meu reialme; però en lloc d’això que tan anhelava, seràs lliurada al drac. Que em vingui la mort, abans de poder-ho veure!

I pare i filla s’abraçaren i es desferen en una mar de llàgrimes. Finalment la noia se’n va anar a l’encontre del monstre. Mentre caminava vers la mort plorava desconsoladament, i fou llavors quan aparegué el tribu romà que va demanr-li per què plorava.

– Oh! cavaller. Fugiu de pressa si no voleu morir! -Però el cavaller insistia i no se’n volia anar de cap manera sense obtenir una resposta. Llavors la  donzella va contar-li la trista sort que havia caigut sobre la ciutat, i també damunt d’ella.  

– Bella filla, no tinguis por, jo et defensaré en nom de Jesucrist. -Va dir-li.

No havia tingut temps de pronunciar aquestes paraules quan el drac va sortir, llefiscós, de l’aiguamoll i va escometre’l. Jordi féu redreçar el seu cavall, blanc com la neu, i tot encomanant-se a Jesús va lliurar-se una desigual batalla. Va abraonar-se una i altra vegada contra el drac fins que la seva llança, guiada pel Totpoderós, va deixar-lo sense forces.

Un cop vençut el drac, va girar-se en vers la princesa que havia presenciat la lluita tremolant i li va dir:

– Lliga el teu cenyidor al coll del drac, i junts anirem a Silene. Així va fer-ho la princesa i, tot just l’havia lligat, va començar a seguir-la com si fos un gosset.  La gent corria esparverada, però Jordi els digué que no tinguessin por, que ell mateix tallaria el coll del monstre al mig de la plaça, i així ho va fer. El rei hauria volgut donar la seva filla i la meitat del seu regne al tribu romà, però el cavaller va contestar que li calia seguir el camí, el camí que Crist li havia asseyalat, i va afegir encara: -No he estat pas jo, insignificant home fet de fang qui us ha deslliurat del drac, sinó Déu Nostre Senyor, perquè us estima i us vol salvar.

El rei, la reina i la princesa Margarida, seguits de tota la ciutat de Silene, volgueren ésser batejats i es convertieren en bons cristians.  

* Dossier Sant Jordi. Grifell i Pons. Sant i mites de Catalunya vol 1.

Per si us interessa:

Llegendes de Sant Jordi/ La figura del Drac

 

 

 

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields