Menja’m

Alicia s’havia begut el contingut de l’ampolleta de vidre, i ara només messurava deu pulgadas, així podria accedir al jardi.

Però quan va arribar a la porta s’havia oblidat la clau daurada i veient  que era imposible que la pogués agafar va començar a plorar.

Sota la taula, va descobrir un pastís amb la paraula “MENJA´M”. Així que Alicia va menjar una miqueta, una altra miqueta i una altra mica fins que es va acabar el pastís; al mateix temps que observaba com creixia i pensant en com s’ho faria per sortint-se’n.
Alicia se golpea la cabeza
Y,justo en eses instante, se golpeó la cabeza con el techo de la sala: de hecho, ahora media más de nueve pies. Inmediatamente, cogió la llavecita dorada y corrió hacia la puerta del jardín.

¡Pobre Alicia! Todo lo que podía hacer era tumbarse de lado para mirar el jardín con un solo ojo, ya que entrar era ahora mucho más difícil que nunca. Se sentó y rompió a llorar de nuevo.

Lola Anglada (1927)

Lola Anglada (1927)

 

Ralph Steadman (1973)

Ralph Steadman (1973)

 

Greg Hildebrant (1990)

Greg Hildebrant (1990)

Després d’una estona, Alicia escoltava unes passes i secant-se els ulls descubreix que era El Conejo Blanco, que tornava vestit molt elegant.

Alicia desesperada parla en veu molt baixa espantant al Conejo que va llençar els seus guants blancs i el vano, amagant-se a la foscor tan de pressa com van poder.

Continuarà Alicia sen enorme?

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields