Valle Pèrez i el seu “Hugo y la receta mágica”

El mes de setembre ha estat ple de canvis per aquest blog, que volia tornar a ell després d’uns mesos totalment aturat. Aleshores, vaig  pensar “faré una entrevista”. En aquell mateix momento la meva página de Facebook arrivava als 300 seguidors, i si a més a més de fer l’entrevista a alguna escriptora sorteig el seu llibre?.

Dit i fet!. Valle Pére  i La maleta de la Lili, van iniciar una conversació que ens ha portat a conèixe’ns una mica més, encara que ens distancien uns quants kilòmetres, i a col.laborar conjuntament fent posible el sorteig del seu llibre Hugo y la receta mágica.

Avui, vull compartir amb vosaltres la conversa que vam tenir i el placer que ha estat per aquest blog poder trasmitir part d’aquest valor, d’aquesta força i dels seu amor de mare que la ha duc a emprender i continuar amb el seu projecte.

Valle Pérez

1.Com escriptora infantil ens pot dir com i perquè vas començar a escriure?
Sempre m’ha agradat escriure, però sempre ho he fet per mi, mai havia publicat un conte, tampoc havia sentit la necessitat de fer-ho, fins quan vaig començar a buscar contes sobre la temática relacionada amb la historia que jo  necessitava. Hi havien alguns, però s’havien d’adaptar per un infant tan petit, així vaig decidir escriure’l jo. Si no exisitia llavors era jo qui ho devia de fer. Estava segura que seria una eina ía una fantàstica per ajudar a altres infants, i sobre tot, per recolçar a aquells pares, cuidadors, familiars i , fins i tot, Mestres i professors que necessitavan eines per superar aquest problema com és l’acuit escolar.

2. Està relacionada d’alguna forma la teva formació/experiència de coach amb el fet de ser escriptora?. O, viceversa?

Crec que al final tot té a veure amb la teva formació, et formes amb alló que més afinitat veus per la teva surtida laboral i tot va de la mà. El fet d’èsser coach m’ha ajudat molt a fer el conte tal im com està fet, amb les eines que vam practicar amb l’Hugo i al capdavall anem agafnt d’alló que sabem per solucionar els nostres problemas.

3. En que moment decideixes escriure un llibre infantil, per infants petits, que parla sobre l’acuit escolar?

Al momento que vam superar el nostre sot, passem per un mal tràngol quan Hugo va començar el col·legi i després de treballar molt amb ell una vegada vam veure que hi havia superat el problema, vaig veure la necessitat d’ajudar a altres nens i nenes que probablement també podrien passar-ho malament, estem acostumats a parlar d’assetjament escolar en nens més grans, però no hem d’oblidar-nos que de vegades comencen en edats molt primerenques.

4. Com surgeixen les tevés primeres notes, les tevés primeres idees per fer el projecte?
La idea portava rondant-me un temps al cap, era un rum-rum constant, però no acabava d’arrencar, un dia vaig anar a una presentació d’un llibre de l’escriptor Laín García Calvo i aquí em va saltar l’espurna, em va inspirar, i va començar a fluir , he de dir que quan va néixer la idea jo treballava al centre de Sevilla, per la qual cosa sortia molt aviat de casa per arribar a temps a la feina, des d’on em deixava el bus fins al treball podia caminar perfectament uns 3 quarts d’hora, així que tenia molt de temps per pensar, així que en els camins anava ideant el pla.

5. Quins van ser els passos en la creació del teu projecte?
El primer va ser escriure el conte, i aquest ho vaig fer en un viatge camí a casa, sempre escric al cotxe (no condueixo jo clar jajaj) sempre que viatgem em ve la inspiració i he de aprofitar-la, per que no sempre està present. Després d’escriure-ho, va venir el buscar la manera de poder publicar, al principi vaig provar amb algunes editorials, en veure que no contestaven no vaig voler esperar més i vaig començar amb l’aventura de l’autopublicació, vaig buscar tota la informació que necessitava a internet, vaig trobar grups de ajuda per als principiants en l’autopublicació fantàstics on la gent t’ajuda en tot el que estigui de la seva mà, i poc a poc així va ser prenent forma, cada dia aprenent alguna cosa nova, buscant impremta, creant el micro mecenatge, i un llarg etc. que encara segueixo aprenent.

6. Dels teus llibres/contes, quin és el teu favorit?

Només he publicat Hugo, encarSolo he publicado a Hugo y la receta mágica, aunque prometo que no será el único, habrá más y espero que sean muchos.

7. De les teves contes publicats amb què il·lustradors i editorials has treballat?

Hugo i la recepta màgica és autopublicació, el vaig enviar a diverses editorials però al no rebre resposta no podia quedar-me quieta esperant que algú volgués apostar per mi, així que ho vaig fer jo mateixa, vaig apostar per mi i pel projecte.
Les il·lustracions són de Mireia Barberà em van posar en contacte amb ella i quan vaig veure el seu treball vaig saber que seria la persona encarregada de fer la part d’il·lustracions del conteme pusieron en contacto con ella y cuando vi su trabajo supe que sería la persona encargada de hacer la parte de ilustraciones del cuento.

8. Què és el que més t’agrada d’Hugo i la recepta màgica?

A la part física el que més m’agrada són els colors, el joc de colors segons el text va comptant, com les papallones van i vénen segons l’estat emocional d’Hugo, com cada il·lustració amaga detalls que només amb una lectura més profunda podries anar lligant caps. De la seva text, m’agrada com ha quedat el com s’afronta el problema, com Hugo decideix explicar-li a la seva mare que algú el tracta malament a l’escola, això volia que fos fonamental, que els nens que escoltessin el conte entenguessin i sabessin que han de demanar ajuda si algú els tracta malament, la forma com es desencadena la història i sobretot, la guia per a pares i professionals, crec que és una eina molt útil, per treballar amb ells d’una manera divertida.

9. Segons la teva experiència, com a escriptora Quins valors aporta el conte?

En aquest conte he volgut transmetre el missatge de demanar ajuda sempre que ho necessitem, de saber-nos escoltar i entendre quan tenim emocions negatives, el poder de l’amor incondicional d’una mare, que et cuidarà sempre, la professionalitat de la mestra treballant amb el resta de companys, la mateixa amistat, companyonia, el saber tenir cura dels amics i amb aquest missatge a la resta de persones, i sobretot el més important és que els problemes se solucionen encara que de vegades ens costi molt treball veure el llarg camí que estem caminant.

10. Segons la teva formació com a coach Com pot ajudés altres nens?

Crec que és molt important posar-li nom a tot, tant als sentiments, com l’assetjament escolar, no hem disfressar el que sentim o el que vivim, amb nom és més fàcil buscar solucions als problemes i que el nen sàpiga que hi ha un problema i que comptarà amb ajuda per superar-lo és fonamental, a més de buscar ajuda d’un professional si es necessita, el conte ajuda tant en col·legis, com a casa, hi ha diverses activitats a treballar amb els més petits i no tan petits.

11. I, segons la teva dedicació i amor de mare Què t’aporta el teu conte?

Crec que una mare sempre va a fer tot el possible per fer que el seu fill o filla se senti bé, ja sabem que l’amor d’una mare és incondicional i vam patir molt quan veiem els nostres petits passar-ho malament.

Vull pensar, a més que ja m’ho han comentat diverses mares, que el conte aporta tranquil·litat, aporta experiència i serenitat, saber que algú ha passat pel mateix i que et brinda la seva ajuda en forma de conte t’ajuda a no sentir-te sola, a saber que algú un cop també va passar pel mateix que tu i que ho va superar. Encara que espero que algun dia cap petit hagi de passar per això.

Hugo y la receta mágica

Moltes gràcies Valle per compartir amb mi els teus valors. estic segura de que Hugo y la receta mágica arribarà a moltes llibreries omplint les cases amb un conte escrit des de l’amor.

Si encara no teniu el “vostre” Hugo, poseu-vos en contacte amb Valle Pérez.