Contes per la meva mare: La Ratita Presumida

Contes per la meva mare: La Ratita Presumida

Portava passejant pel Bosque Imaginado algunes setmanes intentant que el vent em murmurés a cau d’orella aquell conte d’una Rateta una mica presumida però que no acabava de saber quins animals eren protagonistes. Finalment opti per convidar a la “Àvia Fada”, qui recorda les històries tal i com li han estat transmeses. Espero que la gaudiu. Había una vez una ratita que era tan limpia que todos los dias barria.

El sueño de mi abuelo: Escribir jugando

El sueño de mi abuelo: Escribir jugando

Un noche de verano mi abuelo estaba durmiendo en el porche bajo la luz de las estrellas. Me acerque, le cogí su mano y ¡de repente me encontré dentro de su sueño! La historia sucedía en un Bosque Imaginado, en el que los lagos azules esconden tesoros mágicos. Aquí vive El Gran Mago, con sus cabellos grises ondulados por el viento. En sus manos mantiene un extraño molino pequeño, de.

Contes per la meva mare: el pastor mentiroso

Contes per la meva mare: el pastor mentiroso

Alguna vegade el meu germà i jo deien algunes mentides, i la nostra mare ens repetia: “Antes se coge a un mentiroso que a un cojo”. I, ara escoltat atents la història la història del que li va ocórrer a un pastor per mentir: Había una vez un joven pastor que estaba cuidando su rebaño en el monte. Un día decidió divertirse asustando a los labradores que se hallaban en las cercanías y comenzó a gritar: —¡El lobo! ¡El lobo! ¡Socorro! ¡Un lobo ataca.

El Sueño del Caracol

El Sueño del Caracol

Aquest cap de setmana al Bosque Imaginado ens ho hem passat reaprenent un joc, i que molts de vosaltres coneixeu les seves regles. Tot va començar el dissabte en despuntar el sol, mentre passejàven prop del llaç blau que banya els punyols ens van adornar que un adult amb barba i una nena en pijama tenien davant dels seus nassos un tauler molt especial. El tauler era de forma quadrada però dins d’ell habitava un Caracol ple de diferents.

Contes per la meva mare: Los cinco cabritos

Contes per la meva mare: Los cinco cabritos

En les tardes de tardor mentre les fulles queien a terra, el vent bufava en la finestra i la pluja copejava els cristalls del menjador de la casa, lameva mare amb una bona tassa de xocolata bé calent ens explicava un conte: “Los cinco cabritos”.  Era una cabra que tenía cinco cabritos y se marchó a buscar comida al monte. Y dijo: -Tened cuidado, no venga el lobo y os engañe. Y llegó el.

Chatbook: Qué libro te comerías

Chatbook: Qué libro te comerías

En l’últim dia d’abril Jerby Javy tenia molta gana!!. Gana de paraules, texts, il.lustracions, definiccions … GANA DE LLIBRES!. Sense pensar-ho dues vegades va trucar a Lili Maleta per fer un aperitiu abans de sopar.  En el Bosque Imaginado tot estava preparat: una gran sala decorada amb diferents llums, cadires, sofàs, catifes, coixins per que els assistents estiguessin còmodes i puguessin degustar les propostes de llibres que traien. El banquet Qué libro te comerías va.

Contes per la meva mare: La lechera

Contes per la meva mare: La lechera

Recordo de petita que la meva mare de vegades quan sommiava amb idees fantasioses em deia: “tanto va el cántaro a la fuente que al final se rompe”, cómo en el cuento de: La Lechera. Había una vez una niña, hija única de unos granjeros que no podían ir siempre todos los días la mercado. Un día, su madre le dijo: “Hija lleva este cántaro de leche recién ordeñada para.

Poemari de Sant Jordi (V)

Poemari de Sant Jordi (V)

Aquest ùltim dia d’abril dóna pas a FESTA, un poema especial de l’any #JoanBrossa. I, amb ell les Fades es preparen per la gran festa de les flors: el mes de maig. FESTA de Joan Brossa-Em vol dedicar el llibre? Posi-hiel nom del meu nét. Encara és petit,però el dia de demà li agradarà de tenirla signatura.Això és treballar amb la llavor, peròno sé qui va dir que les personessom aire i cendra. .

Poemari de Sant Jordi (IV)

Poemari de Sant Jordi (IV)

Una Rosa de Maria Antònia SalvàSant Jordi, santa diadadel passar i l’avenir,Fe i Pàtria nostradadel meu cor fas sobreeixir.Oh la bella matinada!Quina joia de colliruna rosa perlejada,una rosa a mig obrir! Les roses recordades de Salvador Espiriu¡Recordeu come ens duienaquelles mans les rosesde sant Jordi, la vellaclaror d’abril? Ploviaa poc a poc. Nosaltres.amb gran tedí, darrerala finestra, miràvem,potser malats, la vidadel carrer. Aleshores,ella venia, sempreolorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora,.

Poemari de Sant Jordi (III)

https://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpghttps://lamaletadelalili.es/wp-content/uploads/2019/04/books-2447393_640.jpgPoemari de Sant Jordi (III)

Invocació a sant Jordi de Miquel DolcSi l’escut t’maga un núvolperuè no brilli en l’espai,és que et duen tots a dintre,pensarós en l’averany.Cavaller, en arribar l’hora,busca’l si no surt el drac,que no ofeguim la donzellaels miasmes de l’estany.Avui encene les rosesesperances en les mans.Roses, rose! Catalunyaés tota un roser granat.Ta creu vermella i les barres,com un incendi de sang,pugen per le sales verdes del neguit primaveral.Catalunya, Catalunyatan endins, sant Jordi, ens.

1 2 21 22