Contes per la meva mare: La Ratita Presumida

Contes per la meva mare: La Ratita Presumida

Portava passejant pel Bosque Imaginado algunes setmanes intentant que el vent em murmurés a cau d’orella aquell conte d’una Rateta una mica presumida però que no acabava de saber quins animals eren protagonistes. Finalment opti per convidar a la “Àvia Fada”, qui recorda les històries tal i com li han estat transmeses. Espero que la gaudiu. Había una vez una ratita que era tan limpia que todos los dias barria.

Contes per la meva mare: el pastor mentiroso

Contes per la meva mare: el pastor mentiroso

Alguna vegade el meu germà i jo deien algunes mentides, i la nostra mare ens repetia: “Antes se coge a un mentiroso que a un cojo”. I, ara escoltat atents la història la història del que li va ocórrer a un pastor per mentir: Había una vez un joven pastor que estaba cuidando su rebaño en el monte. Un día decidió divertirse asustando a los labradores que se hallaban en las cercanías y comenzó a gritar: —¡El lobo! ¡El lobo! ¡Socorro! ¡Un lobo ataca.

Contes per la meva mare: Los cinco cabritos

Contes per la meva mare: Los cinco cabritos

En les tardes de tardor mentre les fulles queien a terra, el vent bufava en la finestra i la pluja copejava els cristalls del menjador de la casa, lameva mare amb una bona tassa de xocolata bé calent ens explicava un conte: “Los cinco cabritos”.  Era una cabra que tenía cinco cabritos y se marchó a buscar comida al monte. Y dijo: -Tened cuidado, no venga el lobo y os engañe. Y llegó el.

Contes per la meva mare: La lechera

Contes per la meva mare: La lechera

Recordo de petita que la meva mare de vegades quan sommiava amb idees fantasioses em deia: “tanto va el cántaro a la fuente que al final se rompe”, cómo en el cuento de: La Lechera. Había una vez una niña, hija única de unos granjeros que no podían ir siempre todos los días la mercado. Un día, su madre le dijo: “Hija lleva este cántaro de leche recién ordeñada para.

Contes per la meva mare: Pulgarcito

Contes per la meva mare: Pulgarcito

Para acabar aquest especial he triat el conte clàsic Pulgarcito escrit per Charles Perrault del que hi ha nombroses versions. De totes elles vull compartir la recollida per Joaquin Díaz de la cultura popular de Castilla y León.   Estos eran unos padres que tenían siete hijos, y uno era como el dedo del pulgar, y resulta que no tenían qué comer, porque era leñador su padre, y dice: – ¿Vamos a ver morir.

Contes per la meva mare: La boda de mi tío Perico

Contes per la meva mare: La boda de mi tío Perico

Recordant els contes que la meva mare m’explicava arribava a la meva memoria paraules lleugeres; “palo boda, agua, gallo”; que sonavan a la meva ment com si estiguessin encadenades per una rima repetitiva però que no aconsseguia unir donant lloc al títol del conte. Finalment, buscant i buscant a la xarxa vaig descobrir el Conte del gallo que quería ir a la boda de su tío Perico. Havia trobat la rima a les.

Contes per la meva mare: El Tragadalbas

Contes  per la meva mare: El Tragadalbas

La història del Tragaldabas està totalment relacionada amb un gegant que surt a les Festes de Valladolid, del cque ja us parlaré en un altre moment. La qüestió és que aquesta figura es feia servir per “ficar por” davant d’aquelles situacions en les que el meu germà o jo no feiem allò que deviam  Avui, us porto la història per Pablo Albo amb les il.lustraccions de Maurizio Quarello. Tant de bo que la Deseo.

Contes per la la meva mare: El pollito de la avellaneda

Contes per la la meva mare: El pollito de la avellaneda

Arriba el primer diumenge de maig en el que es celebra el Dia de la Mare, ple de recomenacions de llibres en els que el seu tema principal gira entorn a aquesta persona tan important que ens acompanya, que ens guia, que ens cuida i que ens llegeix contes. En aquest blog, per festejar aquesta data dedicaré un especial a la meva mare, a compartir cada divendres del mes de maig, aquelles històries que.