Poemari de Sant Jordi (IV)

Una Rosa de Maria Antònia Salvà
Sant Jordi, santa diada
del passar i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Imagen de makamubi0
Les roses recordades de Salvador Espiriu
¡Recordeu come ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres.
amb gran tedí, darrera
la finestra, miràvem,
potser malats, la vida
del carrer. Aleshores,
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
La més bonica de Lola Casas
Entre els pètals
d'una rosa,
com en una capseta cloca,
diuen
que l'amor s'hi posa.

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields

%d bloggers like this: