Poemari de Sant Jordi

En aquest mes d’abril en el que tan aviat surt el sol omplint-nos d’energia com la plutja esquitxa les nostres sabates perquè juguem amb ella us vull convidar a recitar versos que murmuren al vent l’arribada susurran de Sant Jordi.

Llegenda de sant Sordi por Josep Carner
JOAN._ La llegenda de Sant Jordi
              me la volguessis contar!
JOSEP._ Ah, noi, va ser un cas terrible
               ja et dic jo que va ser un cas.
JOAN._ Explica’t, explica’t home,
             que ja em tens intrigat.
JOSEP._ Una vegada era un rei
              d’un país molt especial;
              ple de boscos espantosos,
              d’abims, de coves i estanys.
              D’un bosc esgarrifós
              cada any en sortia un drac.
              La doncella que volia
              l’hi tenien que donar.
JOAN._  AI, Josep,que ja tremolo.
JOSEP._ Calla i escolta, Joan.
               Un any el drac es presenta,
               traient escuma i cridant;
               dau-me la filla der rei,
               que és la que trio aquest any.
               Com l’havien de complaure,
               perquè el drac era capaç
               de fer un diluvi de flames
               i d’escumes i de sang,
               ja li porten la princesa
              que tenia els ulls suaus.
JOAN._ I la princesa, què feia?
JOSEP._ S’estava quieta i ressant.
               El dragó es recargolava
               i s’hi anava a abraonar, 
               quan te compareix sant Jordi,
               tot armat de punta en blanc.
               El dragó endava endarrera.
               Ja és caigut d’un cop mortal.
               Del soroll que feia al caure
               tot el món va tremolar,
               tot el cel fa una rialla,
               tot l’infern esclata en brams.
               Sant jordi se’n torna al cel,
               i el cel es torna més blau,
               i se sent olor de roses
               i la llum es fa brillant.
JOAN._ Que m’agradaria veure-ho
              tot això que m’has contat!
JOSEP._ Doncs, aixeca els ulls enlaire,
              que de seguida ho veuràs.

Imagen de StudioX10

Llegenda Lola Casas
Un drac,
que era molt bestia,
a tothom feia patir,
i una bonica princesa
s’estava a punt de cruspir.

Però, arriba sant Jordi,
el cavaller més valent,
amb la cuirassa daurada
i la capa esvalotada
que li voleia amb el vent.

El drag queda enlluernat,
plantat i garratibat
davant d’aquest personatge
tan lluent i engalanat.

Sant Jordi,
amb un cop de llança,
deixa el drac esbornit.
Salva la bella princesa
i, encara que ella ho volia,
no en serà el seu marit.

El temps corre, passa… vola!
però tothom guarda a la memòria
aquesta bonica llegenda
que s’ha convertit en història.

Biografia:
Poemes i cançons de Sant Jordi. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Visca Sant Jordi!. Editorial Baula

“Una Fada, una maleta i ... pols de Fada! Si voleu contes, contacteu amb mi.

— La maleta de la Lili

No comments yet.

Leave a reply

Reset all fields

%d bloggers like this: